Te deix, amor, la mar com a penyora

de Carme Riera

"Enyor la mar, enyor la immensitat blavosa, la petita immensitat blavosa que sembla entrar-se’n a la cabina per l’ull de bou d’aquell migdia de primavera, camí de l’illa. perdona’m. Anava a demanar-te si te’n recordes, pel gust que em diguis que si, que tot sovint els ulls se t’amaren de blau encisador d’aquella mar nostre, i et perds entre una bafarada de records llunyans i un poc estantissos. Quants anys fa d’aquell viatge? Em renec de contar-los per que tal volta pugui. encara, donar-te la mida exacte d’hores, minuts i segons, com si es tractés d’un problema de matemàtiques elementals. No te n’estranyis, vaig fabricar-me un calendari d’us personal on els anys, els mesos, els dies, començaven al mateix instant, al punt exacte on la blavor era perfecte, el teu cos de seda, tèbia, dolça, suau la llum que s’escolava..."

A veure si recordem els amors d'estiu, aquells que junt amb els canvis de color del mar, han forjat part del nostre caracter, de la nostra manera d'estimar.